Emocions Internes

Febrer 28th, 2012

És important que cada un de nosaltres siguem conscients dels nostres sentiments interns. Aquests sentiments  són la guia de cada persona, en quan al caràcter com en les coses que ens pasen.

Per mi está molt relacionat el sentir i veure aquests sentiments i allà on ens transporten. No és el mateix un sentiment d’amor que un d’odi. No és el mateix una actitut positiva que una negativa. I sobretot, no és el mateix estar visquent en un cercle tancat propi, que estar obert a veure  i viure altres realitats.

Ahir al facebook i arran del meu blog, la Maite, una amiga meva de fa molts anys (de quan vaig venir a viure al Vendrell) em va escriure que soc una gran persona, aquest comentari em va emocionar i em va fer pensar, curiosament no és l’única persona que m’ho ha dit. Potser jo no m’ho he cregut mai, peró potser si que soc gran persona, pel fet que estimo, pel fet de ser inconformista, pel fet de donar la volta a les situacions, pel fet de voler avançar en el camí.

Jo no em dono compte de moltes de les coses que faig, com les faig i de com soc. Internament em surt així i aixó em fa estar bé, peró  no sempre estic bé amb mi mateixa i són aquells moments en que desconec els sentiments interns  i que no consegueixo identificar ,aixó fa que no entengui , no entenc ni els meus pensaments, ni la manera de procedir, ni la manera de ser peró que a la vegada sento que em fa ser especial, sentir-me especial i viure interactuacions especials como les que he viscut amb les persones que he conegut.

Abans em feia por somiar en gran. Ara, internament ja visc en gran, ha estat un procés d’anys i d’interactuar amb moltes persones, algunes heu ocupat un lloc molt especial en el meu cor i totes m’heu aportat coneixement i intel.ligència emocional .

La meva primera experiència interna de conèixer les emocions, va ser amb el segon embaraç. Tenia un fill que durant gairebé 4 anys me l’havia estimat en solitari, i em trobava embaraçada de la meva filla, les preguntes que em feia diariament, eren, ¿ com estimaré als meus dos fills? ¿haig d’estimar menys al meu primer fill per estimar també a la meva filla? ¿estimaré més a la meva filla, perqué no l’he estimat encara? infinitat de combinacions de preguntes venien al meu cap. I quan vaig tenir a la meva filla als braços, vaig poder comprovar que al meu primer fill me l’estimava igual o més que abans i que a la meva filla també me l’estimava amb bogeria. D’aquí vaig apendre allò que la teoria diu: quan més estimes més amor es genera i en cap moment l’amor es divideix, sempre es multiplica. I dir-vos, que quan va venir el meu tercer fill esperava amb candeletes poder-lo estimar perqué llavors ja sabia que el meu amor es multiplicaria. Des de llavors, el que sempre he fet és donar amor a totes aquelles persones que estan al meu entorn, dir : T’estimo tantes vegades com et vingui degust, fer un petó en el moment que et surt internament, una abraçada,… Al principi va ser dur, perqué les persones no estem acostumats ni a donar ni a  rebre aquestes mostres d’afecte, peró la persistència, i el bon rotllo que s’acaba generant, acaba sent un hàbit que la persona que ho rep quasi, quasi ja t’ho reclama si no li dones, i sinó t’ho dona ella mateixa perqué també ho ha interioritzat.

He viscut algunes experiències molt gracioses i compromeses per exterioritzar aquest sentiment “d’amor lliure”, peró el temps i la predisposició de tots fa que m’acabin aceptant tal com em surt del meu interior. Us dic, que val la pena destinar un temps a conèixer els sentiments interns i poder-los exterioritzar. I us convido a que doneu amor, dieu t’estimo moltes vegades al dia, abraceu i feu petons a les persones que us estimeu…

Us envio una abraçada plena d’amor i energia positiva.

 

 

Soc Sílvia Edo

Febrer 27th, 2012

Vull presentar-me,

Vaig nèixer a Sabadell el 25 de Febrer del 1970. Professionalment sóc Optometrista, tinc 3 fills i gestiono un negòci de serveis òptics. En la meva trajectòria professional i personal he viscut diferents canvis, he estat en constant formació personal, professional i d’administració empresarial.

Actualment soc Presidenta del’ACOTV (associació Catalana d’Optometria i Terapia Visual), també sóc vocal del Consejo General de Colegios de Óptica y Optometria.

El valor més gran de la meva professió, és conèixer la interactuació del creixement personal amb la forma personal de veure e interpretar el món através del sentit de la vista.

He tingut la sort de conèixer a persones que m’han ensenyat el valor de viure. I els més grans aprenentatges han vingut per part dels meus 3 fills, per ells i per la meva mare (que ens va deixar al març del 2008), iniciaré aquesta aventura d’escriure els meus pensaments en públic.

espero les vostres aportacions, per poder avançar en aquest dia a dia…

Gràcies per permetre’m compartir…