La visió per crear

Octubre 21st, 2012

Ningú és prou ric o prou pobre com per no utilitzar la visió per crear, viure i sentir. Els sentits ens donen la informació per crear el nostre propi caràcter, la nostra propia personalitat i en definitiva el nostre propi entorn.

Les experiències vitals aporten força per canviar allò que  molesta. El sentiment que provoca una emoció encoratja a disfrutar del moment per viure’l o per odiar-lo. He tingut molta sort, i cada dia soc més conscient d’allò que m’ha aportat el meu pas per la vida. Les coses succeixen per causalitat i per dur-nos a un camí d’experimentació i coneixement.

En molts sentits, se que tinc una forma de veure les coses prou racional a la meva forma de ser. Potser la meva vista m’ha portat a ser com soc o la meva personalitat m’ ha conduit a veure com veig ?

El llegir llibres d’autoajuda, estudiar la carrera d’òptica i treballar diariament amb persones, fa que la meva existència sigui més plena i rica.

Miro enrera només per recordar aquelles preguntes que em sorgien quan em sentia impotent i desconcertada. Quantes vegades m’he preguntat, perqué no naixem amb un llibre d’instruccions sota el braç, on l’índex del llibre em vagi enunciant les diferents etapes i fases que hauré de passar, que enuncii els diferents obstacles a passar i em dongui el perqué haig de passar-los.

He descobert que l’esència del meu caràcter existeix des del moment que els meus pares en van concebir. Un cop vaig ser al món, el meu entorn familiar, la cultura i l’educació,… que em van transmetre els meus pares, i vaig rebre de l’escola, em va condicionar i forjar el meu caràcter, la meva introversió i la manca d’autoestima. Ningú en va ser el culpable, la meva forma de veure i viure les coses del meu entorn van crear allò que era. Abans em sentia malament i no entenia que  m’estava passant… ara sé que tot és fruit d’un aprenentatge i de la forma en com veig la vida i de com em veig jo i de com em veuen els altres.

També se que la meva esència es la mateixa ahir, avui i demà.Peró  quantes experiencies experiències he viscut avui, que ja em fan ser diferent a com era ahir ? i  que farán que demà sigui diferent?  Estic atrapada en aquesta cadena que avui hem dona força per seguir endevant.

Soc una afortunada de la vida . Gràcies a totes les persones que respecteu la meva forma de ser, encara que no totes l’enteneu i/o la compartiu.

Us envio petons i abraçades a t@ts, per fer del meu dia a dia, un dia únic i especial.