Conciliació familiar
Avui ha estat una de les experiències més enriquidores de la meva trajectòria professional i personal. En principi, al ser autònoma i tenir un negòci propi, tinc l’etiqueta d’empresaria, de jefa, d’emprenedora,… Peró jo em considero una noia inquieta, inconformista, responsable, amb ganes de viure i apendre.
He estat casada, he tingut tres fills i he gestionat un negòci familiar. Des del primer moment he tingut clar que les persones que estaven treballant amb mi o «per mi», havien (en la mesura del possible) poder disfrutar de la conciliació familiar. També he buscat, que en el lloc de treball i entre tots existís un molt bon feeling i una molt bona interactuació.
En el meu cas i dins de les meves posibilitats, no ha calgut pas, que l’administració vingués a dir-me que havia de fer en la meva empresa i amb els meus col.laboradors o treballadors (com volgueu anomenra-los).
Sabeu les vegades que he arribat a casa o he marxat a treballar i
els meus fills m’han dit: on vas mama?
i jo els he respós, vaig a treballar. Avui haig d’anar perqué tal persona té vacances.
els meus fills: Mama, perqué els altres tenen vacances i tu no?
Avui, els meus fills m’han dit: Mama, ens ho hem passat molt bé, ens hem divertit molt. I sabeu que hem fet de diferent a altres diumenges? Doncs passar un diumenge amb les families de les persones que dia darrera dia venen a treballar i colze a colze, fan que el negoci tiri endevant, que tot i les dificultats que estem vivint, el dia a dia sigui un motiu d’alegria, que la convivència a la feina sigui com «estar a casa». Molestar-nos perqué hi ha alguna cosa que no ens agrada i riure quan les coses ens agraden.
Avui, hem conciliat relació laboral amb relació personal i familiar, amb el resultat de disfrutar d’un dia més en les nostres vides i una experiència més pel nostre creixement personal.
Penso, que la conciliació familiar hauria d’anar més lluny del poder reduir o ampliar una jornada laboral, molt més de tenir dies personals,…hauria de ser una filosofia de vida i veure el nostre lloc de treball, no només un lloc de treball sinó l’interactuació entre els propis companys, entre els clients o usuaris dels nostres serveis ique tots tenim sentiments, emocions, alegries i tristeses per a poder compartir i que generalment pasem més temps a la feina, que posiblement amb les nostres families. Perqué un cop arribem a casa tenim els nostres propis compromisos amb nosaltres, les nostres parelles, els nostres fills… i és en el moment que arribem a casa que ens hauriem de plantejar si tenim conciliació familiar (no en temps), sinó amb tracte i amabilitat amb els que més ens estimen, els que més ens coneixen.
Agraïr al Jaume Miquel, a la Cristina, al Jordi, a la Sandra, l’Eloi, la Salma, l’Isaac, la Meri i el Salva, l’Ana i la Marta. Aquesta enriquidora experiencia. Us estimo molt, gràcies per formar part d’aquest camí i fer del dia a dia quelcom viu. 
Sílvia
Filed under General, Vivències Personals | Comment (0)