Un instant…

Març 24th, 2013

el tiempo 1Quantes coses poden pasar en un instant? Potser només una, peró les conseqüencies d’aquesta pot desencadenar un seguit de despropòsits o proposits.

M’agrada pensar en positiu, encara que no sempre ho aconsegueixo, i menys quan la gent del meu voltant està derrotada per la situació del seu entorn i pensa en negatiu. La veritat, és que els oposats mai poden estar junts. Si hi ha llum no hi ha foscor, si hi ha el si no hi ha el no, si tanco la porta al mateix instant no la puc estar obrint, si estimo no odio, si crec no puc posar en dubte.

I jo em pregunto,quan hem de comunicar els nostres sentiments, com ho fem? realment expresem el que sentim, o a vegades dubtem a l’hora d’expresar-los? Jo , personalment soc una ferma defensora d’expresar el que un sent en aquell moment, dir una veritat, dir el que un realment pensa no hauria de ser penalitzat. Quanta gent he conegut inmers en un món plè de mentides, d’enganys i por a expresar el que sent realment per a no ser jutjat, castigat i segons ells no ferir… Una mentida és un engany, i si amagues no afrontes…

No hem aprés a respectar-nos lo suficient, ni hem crescut personalment per entendre que cadascú de nosaltres sentim, pensem i vivim sota els nostres valors i aquest valors poden o no coincidir amb els de les altres persones que tenim en el nostre entorn.

M’agradaria poder viure en un País Culte i Ric, i aixó només podrà ser posible si cadascú de nosaltres fa un esforç d’humiltat envers nosaltres mateixos i envers als altres. Ens queixem dels nostres polítics i els nostres dirigents, i jo em pregunto qui fa de mirall de qui? si ells no ens transmeten aquells valors que nosaltres com a poble volem, perqué no ens manifestem i actuem sota el nostre criteri? Quants de nosaltres pensen i actuen com els nostres polítics?  Quants de nosaltres voldriem que les coses fosin diferents? quants de nosaltres fem que les coses pasin de forma diferent?

i quants de nosaltres utilitzem aquell instant per fer o dir alló que realment sentim i volem veure i observem si els altres pensen o actuen com nosaltres voldriem?

una abraçada plena d’energia…

Sílvia

mirada interior

Març 9th, 2013

…estic passejant pel camí de la vida, i la millor recompensa és compartir moments amb persones que et trobes caminant com tu. Comparteixes converses, nervis, alegries, tristeses, mirades, somriures,… a vegades vols anar sol, peró sempre acostuma a ser quan no et sents bé amb tu mateix i no tens ganes de mostrar als altres lo “aneguet lleig” que et sents.

Durant molts anys he estat caminant amb companyia, peró realment anava sola. Quinze dies de conversa amb en Miquel, m’ha fet obrir els ulls, ha sabut remoure el meu interior i ha destapat la capsa de desitjos i pensaments. Ha conseguit que moltes de les meves preguntes comencin a trobar respostes, m’ha demanat, si us plau, que m’obri, que exterioritzi i que sàpiga trobar realment com vull ser  , que escrigui i comparteixi peró de diferent manera a la que he vingut fent fins ara.

Gràcies Miquel, per “obligar-me” a ser jo mateixa a descobrir tot el que m’he amagat a mi mateixa, per una manca d’autoestima per una falta de seguretat i voler viure una vida que no em pertany.

jo em pregunto. Quanta gent hi ha que viu amagada de la seva propia realitat, per por a mostrar-se tal com és?

Bona nit i gràcies a totes les persones que esteu acompanyant-me i esteu compartint.

petonets

silvia

ahir dia de la dona treballadora….

Març 9th, 2013

…m’agradaria poder dir, que em sento orgullosa de ser dona treballadora, i potser si que m’hi sento peró no em surt demostrar-ho. No m’agraden gens les etiquetes i no m’agrada el terme igualtat. La igualtat és important en termes matemàtics per igualar (o equilibrar) els dos cantons d’una eqüació, o la resolució d’una operació.  ex. 2+2=4 . En definitiva els valors són iguals, peró la disposició en cada banda de l’gualtat són diferents 2+2 i 4 sabem que 4=4 (peró aixó no ho solem escriure) o 1+1+2 = 4 o 3+1 =4. Tot són diferents maneres d’expresar igualtat, peró cap de les quatre maneres són iguals, peró si expresen el mateix.

Que vull transmetre amb aixó? que tots som persones i cada persona és única, i fins hi tot les diferents combinacions són úniques i aporten diversitat d’opinions i de raonaments. I jo em pregunto, Per què hem de diferenciar entre l’home i la dona treballadora? per què no ho englobem amb les persones treballadores? En un món divers, global, on manca creativitat i són completament necessaris els opostos (nit/dia, calor/fred, felicitat/tristesa) per a estar en equilibri. Perqué no celebrem el dia de les persones treballadores i el dia de les persones gandules?

no sempre he pensat, que potenciar o defensar la feminitat o la masculinitat, és procés de discriminació envers un de l’altre. Peró cada cop ho tinc més clar, per la meva condició de dona (que a més em sento superwoman, per totes les caracterítiques que ens ha creat l’Univers) crec que deixo escapar part de la felicitat que em mereixo viure. Ser aquesta super dona, requereix un esforç diari i que el nostre oposat, els homes , ho porten amb una relativa facilitat. Si volguésim apendre els uns dels altres, ens complementariem millor i tot funcionaria d’una forma més efectiva.

Les dones vivim en una constant “lluita” per demostrar la nostra propia superioritat individual i els homes estan en constant “lluita” per demostrar que no són inferiors al que s’espera d’ells. Potser en definitiva cada un de nosaltres és inferior en algunes coses i superior en unes altres… i aixó fa que l’individu estigui reequilibrant-se.

Feliç dia i molt bona nit

una vetllada inolvidable

Març 3rd, 2013

DSC09843DSC09790Celebrar els meus 43 anys amb un sopar festa, reunint a part de les persones que han passat pel llarg de la meva vida,
va ser un desig molt espontani, inconscient i d’emocionalitat.
El desig va ser més fort que la racionalitat (bastant habitual en mi) i l’energia, les forces i les ganes van fer que el motor del meu cap, el meu cos i els meus sentiments es posesin en marxa.
La determinació, el posar una data i passar a l’acció va ser crucial
perqué ahir 2 de març 2013, 39 persones + algunes que per circumstàncies personals no els va ser possible asistir-hi en presència peró si en esperit i de diferents àmbits personals i profesionals, edats, situacions personals es juntèsin per celebrar el meu aniversari.DSC09883
Tots sabeu, que soc una persona bastant inquieta, que creu en les persones per sobre de tot i en el meu cercle de vida interactuo per igual amb cadascú de vosaltres, perqué empatitzo amb tu i interactúo per com ets, per com penses, per com pots estar sentint, per com crec que ho necessites i aixó només ho puc saber, observan-te, veient qe et fa estar bé, que et fa estar malament, que et motiva, que no et motiva,… I per mi, cada un de vosaltres sou únics i cada moment amb vosaltres són únics, aprenc del que compartiu amb mi, i compartiu amb altres i us obriu amb mi per com soc.
DSC09824Molts de vosaltres em dieu que penso massa i que hauria de deixar-me portar, posiblement teniu tota la raó, peró si de forma espontànea ho sabes fer, ja ho estaria fent. Possiblement, moments com els d’ahir, on devant d’un desig o una necessitat meva, no veu dubtar a venir i estar al meu costat fa, que surgeixi la meva espontaneetat i la meva por a no saber fer el millor que se fer. Obrir els cors de les persones i interactuar per un bé comú i necesari per aquest món en el que vivim.

Puc agraïr moltes coses a totes i cada una de les persones que formen i han format part de la meva vida, peró com que també soc especialista a deixar-me a algu

na persona quan faigs els agraïments públics, avui no nomenaré a ningú en especial, peró tots ho sou.
Vull resaltar una cosa molt concreta, i és que tenia moltes ganes de bufar les espelmes i no hagués imaginat mai, que un desig tan gran es veiés correspós a

mb la manera com ahir vaig poder bufar-les, perqué alhora de fer-ho vaigs poder-vos anar abraçant un per un i donar-vos les gràcies dos desitjos emocionals en un. Pels que no vau poder ser-hi us poso l’enllaç de la canço “Avui fas Anys”que va sonar mentres bufava 43 espelmes

Molts ja em vau mostrar les mostres d’afecte i de lo bé que us ho vau pasar. Desitjar una cosa individual s’aconsegueix fent partíceps a les persones del teu entorn. I us conec una mica a t@ts, i tots sou únics, peró teniu quelcom en comú…
Gràcies a t@ts, us estimo molt i a seguir caminant, junts estem fent moltes coses.