La història d’avui

Desembre 15th, 2017

Cada dia, és una nova aventura, el que va passar ahir no tindrà continuitat avui, les coses que vindran demà tampoc seran continuitat del que pasi avui…
Les coses que no vam acabar ahir, les seguirem fent avui, però ja les veurem diferent perquè… estaran en un nou punt de mira…. si avui haguessim de repetir el què vam fer ahir, ho fariem de diferent manera, perquè avui ja gaudirem de l’experiencia i l’aprenentatge d’ahir.
Avui, inicio el camí amb més amor que ahir, amb la fortalesa de saber que soc més rica en emocions i sensacions, en percebre que les persones que m’emvolto ens aportem tot allò que ens fa ser millors persones.
Jo, que treballo per compartir els meus coneixements i que aquests coneixements vénen dels aprenentatges acadèmics i dels aprenentatges clínics de la meva consulta quan veniu a casa meva, perquè confieu en el meu criteri. Vull dir-vos que la vostra confiança en mi, ajuda a altres persones. Per això avui, és de nou un dia molt especial per iniciar-lo amb molt d’amor i estimació i la vostra confiança aporta grans dosis de coneixement per ajudar a persones que ni coneixeu, gràcies per la vostra generositat i per omplir-me d’energia, amor i felicitat per seguir caminant en aquest aprenentatge de la vida i les experiencies plenes de sensacions.

Mètode Tomatis

Novembre 27th, 2017

Fa molts anys que conec la reeducació auditiva, però no m’havia posat a estudiar-la per oferir-la als meus pacients. Al febrer del 2017 em vaig matricular al curs de primer nivell de Tomatis, hi ha 3 mètodes; Tomatis, Berard i Sena. Tomatis va ser el precursor de la reeducació auditiva en infants i en adults, Berard i Sena són deixebles, i perquè Tomatis? doncs… per dues raons;la primera és que ens oferia un curs amb un apartat molt específic per optometristes i la segona perquè Tomatis treballa la reeducació auditiva per la via aèrea i la via òsea.

La primera en practicar aquesta reeducació vaig ser jo mateixa. Dir-vos, que la meva experiència és positiva, des de febrer ja he realitzat 3 programes de 26 hores d’escolta de música clàssica, triada i específica per a mi. No tot són flors i violes, de fet, t’ho has d’agafar bé perqué has d’estar 2 hores seguides (el que es recomana) durant 13 dies escoltant música que estimula les diferents àrees del cervell, relacionades amb el moviment motor, l’àrea del llenguatge, l’àrea de les emocions, la memoria, l’atenció,… Ja sabeu com és el cervell,no? un entremat de xarxes neuronals estimulant infinitat d’arees unes relacionades amb les altres i que ens permeten entendre, veure i sentir tot el què ens envolta.

Puc dir-vos, que cada cop que he fet les sessions, internament jo m’he notat canvis sensacions que no puc descriure, em sento més pacient, més tranquila, tinc més ordre i tinc l’escolta més oberta, jo que pateixo d’acúfens cada cop que faig aquestes sesions em disminueixen d’intensitat, si que us haig de dir que en ocasions se’m manifesta maldecap durant les sessions i això no agrada, però per altra banda em sento amb més vitalitat i energia. No tot és bonic, però realment els beneficis que m’ha aportat el Mètode Tomatis em permet recomanar-lo, sobretot amb els infants que tenen dificultat en l’aprenentatge, amb l’atenció, la memoria, la concentració. I amb els adults els hi recomano perquè a mesura que creixem ens anem tancant en les nostres propies converses internes, i sovint, deixem d’escoltar i alhora de veure el que ens envolta.

Estic feliç de desenvolupar-me en la meva professió, on puc treballar sobre la visió, l’audició i el desenvolupament motor; els 3 sistemes bàsics del desenvolupament de l’èsser humà.

Per no cagar-la no faig res

Juliol 21st, 2017

Quants de nosaltres ens aferrem a frases i pensaments tals com… si no ho veig clar no ho faré, quan estigui preparat llavors sabré que és el moment per fer-ho,… En tots aquests pensaments hi ha un factor comú que sovint ens costa reconèixer i aceptar que tenim por , por a fer-ho bé, por a ser feliç, por a no estar a “l’alçada” del que esperes de tu mateix, en algún moment o altre ens hem fet unes prespectives de nosaltres mateixos basades en…??????

Ens entrenem per a ser millors, però millors per a qui? o per a què? Tenim molt clar que volem externament estar guapus. Físicament; quants de nosaltres hem anat al gimnàs, hem iniciat una o mils dietes, hem anat a comprar roba per estar elegants, prenem el sol per broncejar-nos,… En definitiva el cos extern, que és el què veiem i mostrem, el cuidem per veuren’s i que ens vegin bé.

Però que pasa de nosaltres mateixos allò que no veiem? el nostre interior tant físic com cognitiu;el processament de la informació que ens arriba dels nostres sentits la disgestió dels aliments que mengem, els aires que respirem, els sorolls que sentim, allò que toquem i tot el que veiem tant conscient com incosncientment  i que generen emocions… Emocions que no veiem, però les sentim i que es manifesten en forma de gest, acció…

Si anem al gimnàs sentim que cuidem el cos, que estem més sans i que el nostre cos és més atlètic, si fem dieta o mirem amb el menjar ens sentim també més sans i les digestions són més lleugeres, si el nostre color de pell és més broncejat mostrem un aspecte més radiant i fem cara d’estar sans, depen de la roba que ens comprem ens sentim més o menys atractius; i en ocasions més segurs de nosaltres mateixos, sobretot si algú que nos som nosaltres mateixos ens ho diuen. Són tots aquests moments que de manera inconscient estem treballant el nostre interior perquè les emocions que sentim són bones satisfactories i reforcen les nostres propies visualitzacions de nosaltres mateixos del que esperem de nosaltres mateixos. Tot això no és més que el nostre propi aprenentatge visual del nostre món interior, que a l’igual que sabem que tenim un cor, uns pulmons, intestins,… i mai els hem vist, no els hem pogut tocar amb les nostres propies mans, però sabem que els tenim i els “intentem” cuidar fent exercici, mirant els aliments que ingerim,…

Crec que, hem de començar a creure molt més en totes les emocions que podem generar, despertar i treballar des del nostre món interior per assolir la major victòria sobre un mateix. Els pensaments de por, la que em genera pensar de;- no faig per…, – encara no és el moment… els puc canviar per; -ho faig perquè estic segur que em genera benestar,  em sento guapu i se que em genera creixement del meu món interior. Un món interior que és igual o més ric que el meu món exterior.

Tocar amb les mans

Juliol 19th, 2017

Les persones que em coneixeu, sabeu que he estudiat la carrera d’òptica i optometria.Cada dia que passa m’il.lusiona més la meva feina. Estic en un punt d’unir l’emoció dels sentiments que s’ens generen quan observem i mirem el nostre entorn i com influencia en el nostre caràcter i la presa de decisions.

Ens mirem al mirall, i ens podem veure i sentir guapus o lletjos i això directament ens afecta en el nostre estat anímic.

Podem distingir a les persones que no hi veuen bé i no porten correcció perquè arroncen el front, tanquen els ulls, no ens saluden, poden xocar amb les coses,… i això no els impedeix viure i veure, ho fan creant-se el seu propi món interior.

Avui he visitat a un nen preciós de 5 anyets, un nen que de ben segur pot desenvolupar unes molt bones capacitats cognitives, però… es veia una mica inquiet, molt curiós, molt viu i actiu però li costava mantenir l’atenció visual, i per reconèixer el que tenia davant, ho havia de tocar, agafar,… talment com si l’etapa dels primers 3 primers anys de vida encara estigués en actiu. Estic completament segura, que una valoració dels reflexes primitius, ens donarà la informació que em manca per saber del cert, que un treball de base motora, moviment, atenció i fixació general del cos i especific de la visió; l’ajudarà en aprendre a mirar per veure el que té aprop seu, sense tanta necessitat de tocar, agafar; reduirà el seu excés de moviment i el dia de demà si arribés a ser un cas de tdah, serà un diagnòstic certer i no com tants altres diagnòstics confusos.

Aquest nen, viu en un moviment sense descans i difícilment percep el detall de les coses, que pasarà quan sigui més gran? Creieu q pot ser un d’aquests nens que acaben les tasques de forma pulida i acurada? O un d’aquests que ho deixa a mitges o ho acaba amb cap mínim de detall?

La visió per crear

Octubre 21st, 2012

Ningú és prou ric o prou pobre com per no utilitzar la visió per crear, viure i sentir. Els sentits ens donen la informació per crear el nostre propi caràcter, la nostra propia personalitat i en definitiva el nostre propi entorn.

Les experiències vitals aporten força per canviar allò que  molesta. El sentiment que provoca una emoció encoratja a disfrutar del moment per viure’l o per odiar-lo. He tingut molta sort, i cada dia soc més conscient d’allò que m’ha aportat el meu pas per la vida. Les coses succeixen per causalitat i per dur-nos a un camí d’experimentació i coneixement.

En molts sentits, se que tinc una forma de veure les coses prou racional a la meva forma de ser. Potser la meva vista m’ha portat a ser com soc o la meva personalitat m’ ha conduit a veure com veig ?

El llegir llibres d’autoajuda, estudiar la carrera d’òptica i treballar diariament amb persones, fa que la meva existència sigui més plena i rica.

Miro enrera només per recordar aquelles preguntes que em sorgien quan em sentia impotent i desconcertada. Quantes vegades m’he preguntat, perqué no naixem amb un llibre d’instruccions sota el braç, on l’índex del llibre em vagi enunciant les diferents etapes i fases que hauré de passar, que enuncii els diferents obstacles a passar i em dongui el perqué haig de passar-los.

He descobert que l’esència del meu caràcter existeix des del moment que els meus pares en van concebir. Un cop vaig ser al món, el meu entorn familiar, la cultura i l’educació,… que em van transmetre els meus pares, i vaig rebre de l’escola, em va condicionar i forjar el meu caràcter, la meva introversió i la manca d’autoestima. Ningú en va ser el culpable, la meva forma de veure i viure les coses del meu entorn van crear allò que era. Abans em sentia malament i no entenia que  m’estava passant… ara sé que tot és fruit d’un aprenentatge i de la forma en com veig la vida i de com em veig jo i de com em veuen els altres.

També se que la meva esència es la mateixa ahir, avui i demà.Peró  quantes experiencies experiències he viscut avui, que ja em fan ser diferent a com era ahir ? i  que farán que demà sigui diferent?  Estic atrapada en aquesta cadena que avui hem dona força per seguir endevant.

Soc una afortunada de la vida . Gràcies a totes les persones que respecteu la meva forma de ser, encara que no totes l’enteneu i/o la compartiu.

Us envio petons i abraçades a t@ts, per fer del meu dia a dia, un dia únic i especial.

 

Percepció Visual. Percepció Cognitiva

Maig 13th, 2012

¿Que Veus? Al mirar aquesta foto li estàs donant sentit al que estàs veient. Reconeixement, Visió o Coneixement Intern e Interpretació

Reconeixement: la imatge de la retina, és un patró de diferents intensitats i longituds d’ona de la llum. La retina recull la imatge com una mostra de múltiples punts de forma simultànea. En la retina comença l’etapa de procesament neuronal preliminar* de detecció de les vores dels objectes, interpretant  la imatge visual per dos factors diferents ;la detecció dels canvis de lluminancia i  la diferenciació entre les variacions  de gran o petita escala com les ombres i les textures, per després seguir  cap al còrtex visual.

Visió o Coneixement Intern: de les experiencies viscudes. La visió és molt més que senyals, és l’habilitat de veure amb claretat i conectar-se amb el món amb una visió sense límits i veraç. La visió afecta a tots els aspectes de les experiencies sensorials i motores de cada individu. És el sistema que  permet a la persona saber ” Qui és?” i ” Que fa?”

Interpretació: donar sentit o significat. La ment és una part inequívoca del procés, és l’assentament de la consciència, els sentiments, l’intel · lecte, la memòria, l’opinió, una manera de pensar o sentir, i es centra en els desitjos. Existeix una alta interdependència entre les accions de la ment i la visió il.limitada. Les imatges s’enmagatzemen en la ment de manera que puguin ser usades i relacionar-les amb les noves entrades sensorials per fer-ne nous records.

Quan mirem la foto i ens posem a descriure el que veiem, intervenen els aspectes abans mencionats. Cal que ens fixem en les diferents ombres, els contorns i les vores dels objectes presents per identificar-los, recordem que les experiencies pasades queden substituides per les noves imatges i les noves entrades sensorials i experiencies viscudes més recentments. De la foto i com a primer input visual que arriba a la retina, és veure en el interior d’una ampolla tapada una parella que s’està abraçant. Obviant les imatges de 6 dofins (foscos) que donen contorn a la parella de color blanca.

Que has vist tu? que has interpretat? Pots escoltar el programa de radio on comentem de forma més ampliada aquesta informació.

*Marr e Hilreth (1980)

bibliografia: Optometria Keith Edwards; Richard Llewellyn. Editorial Masson- Salvat Medicina. Psycho-Behavioral Vision Enhancement ( PBVE) ; Albert L. Shankman, OD Optometric Extension Program Foundation

Percepció Visual. La Visió Intel.ligent

Abril 29th, 2012

Per a José Antonio Marina del seu llibre Teoría de la inteligencia creadora comparteixo aquest pàrraf

“…Pues bien, cogemos de nuestro alrededor lo que nos interesa, porque nuestro ojo no es un ojo inocente sino que está dirigido en su mirar por nuestros deseos y proyectos.El ser humano se ha rebelado contra la limitación de sus sentidos y esto debería darnos que pensar. Hemos inventado instrumentos para ver lo invisible, lo minúsculo y lo lejano, lo oculto y lo fugaz. El microscopio, los rayos X, la ecografía, la resonancia magnética, el telescopio permiten contemplar lo nunca visto…”

“…J.Bruner, uno de los psicólogos más influyentes de los últimos decenios,tituló un estudio sobre la percepción con una frase sugerente: Beyond the information given. Más allá de la información dada. Así funciona la mirada inteligente: anticipa,previene,utiliza información sabida, reconoce, interpreta…

La optometria,(del grec ὄψ “ull” i μέτρον “mesura”) és la ciència encarregada de la cura primària de la salut visual, a través d’accions de prevenció, diagnòstic, tractament i  correcció de defectes refractius, acomodatius, musculars, visió binocular i percepció visual.

La Percepció visual, es caracteritza principalment per les següents 7 habilitats:

  • Discriminació Visual
  • Memòria Visual
  • Relació visuo-espaial
  • Constància de Forma
  • Memòria sequencial
  • Figura-fons
  • Tancament Visual

Habilitats, que l’òptic optometrista té en plé coneixement i disposa dels tests per valorar i diagnosticar l’estat d’aquestes habilitats i en el cas que estiguin afectades recomenar el seu tractament mitjançant la terapia visual.

  1.   PERCEPCIÓ VISUAL: és la capacitat d’interpretar o donar sentit al que estem veient. Inclou Reconeixement, Visió o Coneixement Intern e Interpretació dels nivells superiors del sistema nerviós central sobre que el que s’està veient. (Buktenica 1968)
  2.   DISCRIMINACIÓ VISUAL:  és l’habilitat de la persona en trobar les característiques exactes entre dues formes, quan una d’elles es troba entre altres formes similars.  Signes asociats, Confusió de paraules similars, en les quals només canvia una lletra.Exemples,  (mano – mono).
  3.   MEMORIA VISUAL: és l’habilitat de la persona en recordar de forma inmediata (després de 4-5 segons), totes les característiques de les formes o objectes observats. I tenir la capacitat de trobar aquesta forma o objecte entre altres similars.
  4.     RELACIÓ VISUO- ESPAIAL:  relaciona la visió i l’espai tridimensional. És l’habilitat de determinar respecte l’orientació o configuració d’uns objectes o formes iguals peró en diferent orientació. El reconeixement de la les lletres d o b. La configuració de les lletres és igual, peró l’orientació ens dóna un significat o un altre segons l’orientació  d (lletra de, amb orientació esquerra) i b (lletra bé, amb orientació dreta).
  5.   CONSTANCIA DE FORMA: és l’habilitat de reconèixer una mateixa forma, independentment del tamany i l’orientació d’aquesta, i que es trobi entre altres formes. De la mateixa manera que reconèixem uns pantalons, siguin llargs, curts, talles i colors diferents, dissenys,..Podem tenir problemes en el pas de lletra lligada a lletra  d’imprempta, és la dificultat de reconèixer el mateix símbol escrit en diferent forma.
  6.  MEMORIA SEQÜENCIAL: és l’habilitat de la persona per recordar una sèrie de formes en sèrie després de l’observació inmediata en 4-5 segons). S’utilitza per ordenar lletres (l’abecedari) o delletrajar paraules.
  7.  FIGURA-FONS: és l’habilitat de la persona en percebre una forma o objecte visual, i trobar-la entre una superfície difosa. Com l’expresió trobar una agulla en un paller. La localització d’una paraula concreta en una frase o buscar una frase excate en un pàrraf, trobar Wally (un personatge, amb unes característiques determinades barrejat entre altres personatges).
  8. TANCAMENT VISUAL: és l’habilitat de la persona que té per determinar, d’entre unes quantes formes o objectes incomplerts, arribar a reconèixer la forma complerta. La construcció d’un trencaclosques o puzzle (tenim unes quantes peces cada una amb característiques similars, que en conjunt formen una figura completa). Ens ajuda a entendre el que llegim o extreure’n conclusions lògiques.

Aquesta és una visió- introducció general de la percepció visual, pretén encetar el blog temàtic, des de la vertent pràcticament visual i la relació amb la psicologia i la pedagogia.

Espero les vostres aportacions i les vostres experiencies…

bibliografia: Morrison F. Gardner. Manual Test of Visual – Perceptual Skills ;Keith Edwards i Richard Llewellyn. Optometria;José Antonio Marina. Teoría de la inteligencia creadora .