Inconscient

març 26th, 2018

“Tinc moltes ganes d’escriure’t, sento que ets allò que en diuen: l’amor de la meva vida. Desconec si estaremjunts, però se que sempre has estat aprop meu i per fi ens vam conèixer. Vingui el que vingui, se que m’acompanyaras.
Hi ha moltes coses que desconeixem, però sabem que ens uneixen. Jo no se llegir la teva mirads, o més ben dit, jo no se interpretar-la. Em mires sense dir res i… els teus ulls em parlen, tenen un idioma diferent al de les paraules, són missatges que van directament a la part del meu inconscient, que ara no el tinc suficientment desenvolupat i on la meva part racional, mental,… no hi pinta res, i per tant, no s’interposa.
Potser, algun dia el meu conscient i el meu inconscient es casaran i aniran en una mateixa direcció; llavors, només llavors se que tot serà possible, fins hi tot, allò més impensable, tindrà lloc, tindrà forma i tindrà sentit. En aquest precís moment, mirarè enrera i dirè:
-ha valgut la pena, tot el què he hagut de passar.”

La història d’avui

desembre 15th, 2017

Cada dia, és una nova aventura, el que va passar ahir no tindrà continuitat avui, les coses que vindran demà tampoc seran continuitat del que pasi avui…
Les coses que no vam acabar ahir, les seguirem fent avui, però ja les veurem diferent perquè… estaran en un nou punt de mira…. si avui haguessim de repetir el què vam fer ahir, ho fariem de diferent manera, perquè avui ja gaudirem de l’experiencia i l’aprenentatge d’ahir.
Avui, inicio el camí amb més amor que ahir, amb la fortalesa de saber que soc més rica en emocions i sensacions, en percebre que les persones que m’emvolto ens aportem tot allò que ens fa ser millors persones.
Jo, que treballo per compartir els meus coneixements i que aquests coneixements vénen dels aprenentatges acadèmics i dels aprenentatges clínics de la meva consulta quan veniu a casa meva, perquè confieu en el meu criteri. Vull dir-vos que la vostra confiança en mi, ajuda a altres persones. Per això avui, és de nou un dia molt especial per iniciar-lo amb molt d’amor i estimació i la vostra confiança aporta grans dosis de coneixement per ajudar a persones que ni coneixeu, gràcies per la vostra generositat i per omplir-me d’energia, amor i felicitat per seguir caminant en aquest aprenentatge de la vida i les experiencies plenes de sensacions.

Mètode Tomatis

novembre 27th, 2017

Fa molts anys que conec la reeducació auditiva, però no m’havia posat a estudiar-la per oferir-la als meus pacients. Al febrer del 2017 em vaig matricular al curs de primer nivell de Tomatis, hi ha 3 mètodes; Tomatis, Berard i Sena. Tomatis va ser el precursor de la reeducació auditiva en infants i en adults, Berard i Sena són deixebles, i perquè Tomatis? doncs… per dues raons;la primera és que ens oferia un curs amb un apartat molt específic per optometristes i la segona perquè Tomatis treballa la reeducació auditiva per la via aèrea i la via òsea.

La primera en practicar aquesta reeducació vaig ser jo mateixa. Dir-vos, que la meva experiència és positiva, des de febrer ja he realitzat 3 programes de 26 hores d’escolta de música clàssica, triada i específica per a mi. No tot són flors i violes, de fet, t’ho has d’agafar bé perqué has d’estar 2 hores seguides (el que es recomana) durant 13 dies escoltant música que estimula les diferents àrees del cervell, relacionades amb el moviment motor, l’àrea del llenguatge, l’àrea de les emocions, la memoria, l’atenció,… Ja sabeu com és el cervell,no? un entremat de xarxes neuronals estimulant infinitat d’arees unes relacionades amb les altres i que ens permeten entendre, veure i sentir tot el què ens envolta.

Puc dir-vos, que cada cop que he fet les sessions, internament jo m’he notat canvis sensacions que no puc descriure, em sento més pacient, més tranquila, tinc més ordre i tinc l’escolta més oberta, jo que pateixo d’acúfens cada cop que faig aquestes sesions em disminueixen d’intensitat, si que us haig de dir que en ocasions se’m manifesta maldecap durant les sessions i això no agrada, però per altra banda em sento amb més vitalitat i energia. No tot és bonic, però realment els beneficis que m’ha aportat el Mètode Tomatis em permet recomanar-lo, sobretot amb els infants que tenen dificultat en l’aprenentatge, amb l’atenció, la memoria, la concentració. I amb els adults els hi recomano perquè a mesura que creixem ens anem tancant en les nostres propies converses internes, i sovint, deixem d’escoltar i alhora de veure el que ens envolta.

Estic feliç de desenvolupar-me en la meva professió, on puc treballar sobre la visió, l’audició i el desenvolupament motor; els 3 sistemes bàsics del desenvolupament de l’èsser humà.

vull dir-te a cau d’orella…

novembre 27th, 2017

Vull dir-te a cau d’orella; que en aquest instant ets la persona més important del món. Quan és de nit les estrelles del cel s’il.luminen amb més intensitat; quan és de dia, l’escalfor del sol ens acaricia i ens uneix cada cop més. Sento que et costa sortir del lloc on estas, sento que la teva vida comença a girar. El teu somriure et delata quan em mires i els teus ulls brillen amb la intensitat propia d’un adolescent amb ganes de descobrir el món i tornar-se imparable,… però la teva racionalitat et porta a estar en el punt on estas. Fas un pas endavant i mig enrera, et pares i observes, et preguntes infinitat de coses; t’agrada el què veus, i sutilment intentes entrar-hi. Jo et dic que tens por, que les teves experiencies viscudes t’han marcat i t’han frenat a descobrir la verdadera felicitat. Em dius que ja ets feliç, i m’ho crec, ets feliç condicionat al teu passat. Si algun dia vols sentir la felicitat desde la vivència incondicional, des de la naturalitat del teu sentir més intern… només cal que deixis fluir, que deixis sentir el teu cor.

jo hi seré sempre que tu em facis visible, si desapareixo tornaré a ser-hi si em necessites.

Per no cagar-la no faig res

juliol 21st, 2017

Quants de nosaltres ens aferrem a frases i pensaments tals com… si no ho veig clar no ho faré, quan estigui preparat llavors sabré que és el moment per fer-ho,… En tots aquests pensaments hi ha un factor comú que sovint ens costa reconèixer i aceptar que tenim por , por a fer-ho bé, por a ser feliç, por a no estar a “l’alçada” del que esperes de tu mateix, en algún moment o altre ens hem fet unes prespectives de nosaltres mateixos basades en…??????

Ens entrenem per a ser millors, però millors per a qui? o per a què? Tenim molt clar que volem externament estar guapus. Físicament; quants de nosaltres hem anat al gimnàs, hem iniciat una o mils dietes, hem anat a comprar roba per estar elegants, prenem el sol per broncejar-nos,… En definitiva el cos extern, que és el què veiem i mostrem, el cuidem per veuren’s i que ens vegin bé.

Però que pasa de nosaltres mateixos allò que no veiem? el nostre interior tant físic com cognitiu;el processament de la informació que ens arriba dels nostres sentits la disgestió dels aliments que mengem, els aires que respirem, els sorolls que sentim, allò que toquem i tot el que veiem tant conscient com incosncientment  i que generen emocions… Emocions que no veiem, però les sentim i que es manifesten en forma de gest, acció…

Si anem al gimnàs sentim que cuidem el cos, que estem més sans i que el nostre cos és més atlètic, si fem dieta o mirem amb el menjar ens sentim també més sans i les digestions són més lleugeres, si el nostre color de pell és més broncejat mostrem un aspecte més radiant i fem cara d’estar sans, depen de la roba que ens comprem ens sentim més o menys atractius; i en ocasions més segurs de nosaltres mateixos, sobretot si algú que nos som nosaltres mateixos ens ho diuen. Són tots aquests moments que de manera inconscient estem treballant el nostre interior perquè les emocions que sentim són bones satisfactories i reforcen les nostres propies visualitzacions de nosaltres mateixos del que esperem de nosaltres mateixos. Tot això no és més que el nostre propi aprenentatge visual del nostre món interior, que a l’igual que sabem que tenim un cor, uns pulmons, intestins,… i mai els hem vist, no els hem pogut tocar amb les nostres propies mans, però sabem que els tenim i els “intentem” cuidar fent exercici, mirant els aliments que ingerim,…

Crec que, hem de començar a creure molt més en totes les emocions que podem generar, despertar i treballar des del nostre món interior per assolir la major victòria sobre un mateix. Els pensaments de por, la que em genera pensar de;- no faig per…, – encara no és el moment… els puc canviar per; -ho faig perquè estic segur que em genera benestar,  em sento guapu i se que em genera creixement del meu món interior. Un món interior que és igual o més ric que el meu món exterior.

Reforçar el sentiment del cor

juliol 16th, 2017


El 
moviment de l’amor mou muntanyes. Et demanava que vinguesis al meu costat, però això et fa mal, l’amor és infinit i es manifesta en diferents formes i formats. Quan més estimes, més sents que has de deixar lliure a la persona que fa bategar el teu cor a un altre ritme, a una altra intensitat. La llibertat individual de cada un ha d’existir sempre degut a que fa de complement perfecte e ideal. Cada individualitat complementa a altres individualitats.

Si escoltes al teu cor i actues pel que et diu, sent, desitja,… saps, que estas fent lo millor i et porta directe a la felicitat. Però…el teu cap et dirà allò que vols escoltar i allò que has aprés del dia a dia, et jutjarà, et farà dubtar, et farà pensar massa i et dirà si és bo o dolent, et qüestionarà sempre i et farà possar corasses, construir murs i bunquers per no ferir la felicitat.

A vegades allunyar-se serveix per a què el cor senti ausència, i que el cap et digui que la llunyania és deixar massa espai per donar pas a refredar els sentiments, però res més lluny d’això. Si t’allunyes i el cor es refreda vol dir que aquell amor procedia més desdel cap que desdel cor. Quan t’allunyes i el cor segueix bategant, desitjant,…. això vol dir que l’amor és viu.

Amb un amor viu i actiu, el cap et diu que busquis el contacte, la companyia d’aquella persona, perqué no pots estar sense ella… encara que sàpigues que demanant aquest contacte a l’altra persona li pots estar privant de la seva llibertat individual.

No cal vèncer, ni canviar res, simplement acepta i agraeix les vivències, els sentits, els sentiments que es desperten de les individualitats de cadascú per a mantenir viu el cor i ensenyar al cap que no fa falta proteccions, ni murs, ni corasses per ser feliç. La felicitat neix desdel sentir del cor i s’ha deixar fluir lliurament i el cap ho ha d’aceptar i entendre per disfrutar-ho amb llibertat.

Un més dels sopars amb amics

juliol 16th, 2017

estirada al llit, em proposo a anar a dormir, però no vull que s’acabi el dia, estic cansada, peró… masses coses pasen pel meu cap. Amistat, amor, Carpe Diem, somriures, complicitats, whatts, trucades, abraços, caricies, petonets, fideus, música de totes les èpoques, ausències. De tot això; “Jo em quedo amb vosaltres 😍 que m’aporteu tot allò que em falta i em regaleu el vostre temps, sabent que el temps no es recupera. 😘” diuen ( nose qui ho diu), que només aprecies el que tens quan ho perds, però jo no estic d’acord en aquesta frase. La meva frase és; em dono perfectament compte del que apareix en la meva vida, quan després de molta ausència ho trobo. La vida m’ha portat a recòrrer un camí que sovint pensava que no anava amb mi, i finalment estic entenent aquesta filosofia de vida, on és igual d’on vinguis, quina feina facis, quin nom tinguis, … que qualsevol moment és bó per parar el temps, deixar les preocupacions de la feina, del dia a dia, a banda per passar a compartir i apreciar una estona entre amics que aprecies i que no et fa falta perdre’ls per saber quin lloc ocupen en la teva vida.

Fa molt de temps…

juliol 13th, 2017

Estic contenta i emocionada, feia molts anys que no escrivia al blog, vaig oblidar-me de la contrasenya per segona vegada i m’havia possat en el pitjor dels casos, que no podria recuperar-la. Avui, per sort algú, que encara no conec m’ha recordat que tinc un blog i m’ha recordat lo important que és per mi escriure. Sou molts els i les que em llegiu, em seguiu pel fb i em recordeu que jo estic viva i que vosaltres també. Em dieu que les paraules que escric, en certes ocasions, també són vostres, en algun moment us hi sentiu identificats. Ara, els meus ulls em brillen sabent que el blog està viu. Dir-vos que en aquest viatge jo us acompanyo perquè vosaltres deixeu que entri a formar part de la vostra vida. Mentres escric em vénen les imatges, les converses que he tingut amb vosaltres aquestes setmanes, em vénen les imatges dels que paseu per l’òptica i ens dediqueu un somriure, una mirada, unes paraules de complicitat. En aquests moments algunes de les persones que m’envolten no pasen els millors moments, però se de ben segur que això els farà ser més grans persones, estem aquí per recolzar-nos. Les que sou felices m’encanta veure’us la cara i l’energia que transmeteu. Només us dic una cosa, sigueu vosaltres mateixos perquè l’autenticitat ens enriqueix a t@ts. Gràcies :)))))

Pensant en tu…

novembre 3rd, 2013

sensualitat-5et vaig dir que t’escriuria, i així em surt de fer-ho. M’agrada quan em mires i m’agrada com em dius les coses. Amb tu, ha despertat la meva naturalitat i el meu  desig de descobrir la meva part més sensual…

Saps; de ben petita la sexualitat no ha estat un tema tabú a casa meva, peró ha estat un tema que  en el meu cas hi havia posat una certa distància…

Les experiencies de la vida, m’han dut a entendre i aceptar…que parlar i disfrutar del sexe i la sensualitat no ha de ser motiu d’avergonyir-se, sinó tot el contrari, és motiu de disfrutar-ho i apendre de les experiencies internes que et generen. Vaig a llençar-me a la piscina; motivada, des del dia que ens vam conèixer, per la teva naturalitat escriuré sentiments, emocions causades de vivències reals i/o imaginades on el component de la sensualitat i jugarà un paper protagonista.Ningú sabrà mai si el que escric ho he viscut o només ho he imaginat per a redactar-ho i saber que la persona que ho llegirà potser l’ajudarà a descobrir alguna cosa més, en ella mateixa, i d’aquesta manera l’ajudi a despullar-se amb els seus sentiments…

…aquell dia que ens vam conèixer, era un matí de primavera. Una amistat comuna ens va presentar… els dos vam ser molt correctes ens vam saludar, donar dos petons i vam seguir amb la conversa que s’havia iniciat. Recordo l’olor i el tacte de la teva galta tocant la meva, els llavis lleugerament humits besant les dues galtes… la teva mirada i la meva es van creuar per un instant, els dos vam fer una radiografia ràpida un de l’altre i tot va seguir amb normalitat aparent…

Van passar unes quantes setmanes, fins que un dia casualment ens vam creuar pel carrer, ens vam saludar sense intenció de parar-nos, peró… un altre cop aquell creuament de mirades va canviar el moment present. Ens vam parar i vam repetir el mateix que el primer dia, dos petons…amb aquella olor i aquell tacte que acariciava la pell, la teva olor captivant el meu olfacte em va deixar sense paraules. Recordo, que em vas dir: – faig tard, peró podem quedar un dia per fer un café i parlar. Jo vaig asentir amb el cap, i vaig marxar contenta, nerviosa i encara cautivada per la teva esència… aquell dia vas estar tot el dia en el meu pensament, desitjant que arribés el dia per quedar…

Insomni

maig 28th, 2013

terapia-visual-1…no puc dormir. Estic massa emocionada per com em sento. Tinc 43 anys i talment em sento com quan en tenia 16-17-18 i havia de decidir el meu futur professional… Jo ara, veient el meu fill de 16 penso; i perqué quan som tan joves e inexperts, que estudiem perqué és obligatori, que aprenenm a relacionar-nos amb els nois i noies del nostre entorn, amb les hormones alterades, hem de decidir el nostre futur?

Com podem saber que és el que voldrem ser de grans? amb que ens guanyarem la vida? com tindrem una família? i a més a més hem de ser feliços. Els pares en ajuden a escollir, els professors i les persones adultes ens orienten sota la seva experiència, peró potser el que no saben és com ens sentim, que sentim per dintre i que ens fa sentir bé i feliços i el dia de demà que ens farà sentir-nos realitzats?

Sense anar més lluny, jo mateixa, a l’edat adolescent, era una molt bona filla, era una persona introvertida, amb una autoestima molta baixa cap a mi, i només feia que admirar el que feien els altres. Aquesta manera de ser…em va dur a estudiar òptica, vaig ser una estudiant amb dificultats d’aprenentatge i al meu ritme, em vaig anar treien les assignatures i finalment la diplomatura. Podeu comptar com va influir tot aixó en la meva autoestima, la gent que va començar amb mi, anava aprovant cursos i anar-se diplomant, els que entraven nous, el mateix,… peró jo perseverant amb el que havia començat.  Encara ara, no se el perqué ho vaig estudiar, no perseguia cap somni, no tenia cap objectiu, no em feia especialment il.lusió… peró allò que havia escollit havia de ser si o si el meu futur.

Un cop acabada la diplomatura, vaig anar a treballar a l’òptica de la meva germana i el meu cunyat i allà vaig poder apendre, que el millor aprenentatge és la vida, el dia a dia, el sentir-te impotent devant d’una situació i que amb les nocions teòriques dels aprenentatges de la facultat, t’has de buscar la vida per solucionar aquella eqüació en la que 2+2 no són 4, perqué estàs treballant amb persones, que tenen unes dificultats visuals i a vegades no es solucionen receptant unes ulleres o unes lents de contacte,… i l’impotència de no poder donar-li una solució adequada a la seva necessitat em va dur a seguir estudiant, a seguir llegint a ser curiosa i buscar més formació… Ara que tinc l’experiència, ara que tinc el discerniment, ara podré decidir quin camí escolleixo i quin serà el meu futur. Estic contenta d’haver estudiat òptica, perqué puc treballar amb persones i puc ajudar a persones a veure i viure la vida de diferents maneres… i vull continuar fent-ho. I segurament que ho faré, peró no de la forma tradicional que em van ensenyar a la facultat o per allò que em vaig imaginar que havia de ser…

 

Sílvia