Inconscient

Març 26th, 2018

“Tinc moltes ganes d’escriure’t, sento que ets allò que en diuen: l’amor de la meva vida. Desconec si estaremjunts, però se que sempre has estat aprop meu i per fi ens vam conèixer. Vingui el que vingui, se que m’acompanyaras.
Hi ha moltes coses que desconeixem, però sabem que ens uneixen. Jo no se llegir la teva mirads, o més ben dit, jo no se interpretar-la. Em mires sense dir res i… els teus ulls em parlen, tenen un idioma diferent al de les paraules, són missatges que van directament a la part del meu inconscient, que ara no el tinc suficientment desenvolupat i on la meva part racional, mental,… no hi pinta res, i per tant, no s’interposa.
Potser, algun dia el meu conscient i el meu inconscient es casaran i aniran en una mateixa direcció; llavors, només llavors se que tot serà possible, fins hi tot, allò més impensable, tindrà lloc, tindrà forma i tindrà sentit. En aquest precís moment, mirarè enrera i dirè:
-ha valgut la pena, tot el què he hagut de passar.”


Trackback URI | Comments RSS

Leave a Reply

You must be logged in to post a comment.