una vetllada inolvidable

març 3rd, 2013

DSC09843DSC09790Celebrar els meus 43 anys amb un sopar festa, reunint a part de les persones que han passat pel llarg de la meva vida,
va ser un desig molt espontani, inconscient i d’emocionalitat.
El desig va ser més fort que la racionalitat (bastant habitual en mi) i l’energia, les forces i les ganes van fer que el motor del meu cap, el meu cos i els meus sentiments es posesin en marxa.
La determinació, el posar una data i passar a l’acció va ser crucial
perqué ahir 2 de març 2013, 39 persones + algunes que per circumstàncies personals no els va ser possible asistir-hi en presència peró si en esperit i de diferents àmbits personals i profesionals, edats, situacions personals es juntèsin per celebrar el meu aniversari.DSC09883
Tots sabeu, que soc una persona bastant inquieta, que creu en les persones per sobre de tot i en el meu cercle de vida interactuo per igual amb cadascú de vosaltres, perqué empatitzo amb tu i interactúo per com ets, per com penses, per com pots estar sentint, per com crec que ho necessites i aixó només ho puc saber, observan-te, veient qe et fa estar bé, que et fa estar malament, que et motiva, que no et motiva,… I per mi, cada un de vosaltres sou únics i cada moment amb vosaltres són únics, aprenc del que compartiu amb mi, i compartiu amb altres i us obriu amb mi per com soc.
DSC09824Molts de vosaltres em dieu que penso massa i que hauria de deixar-me portar, posiblement teniu tota la raó, peró si de forma espontànea ho sabes fer, ja ho estaria fent. Possiblement, moments com els d’ahir, on devant d’un desig o una necessitat meva, no veu dubtar a venir i estar al meu costat fa, que surgeixi la meva espontaneetat i la meva por a no saber fer el millor que se fer. Obrir els cors de les persones i interactuar per un bé comú i necesari per aquest món en el que vivim.

Puc agraïr moltes coses a totes i cada una de les persones que formen i han format part de la meva vida, peró com que també soc especialista a deixar-me a algu

na persona quan faigs els agraïments públics, avui no nomenaré a ningú en especial, peró tots ho sou.
Vull resaltar una cosa molt concreta, i és que tenia moltes ganes de bufar les espelmes i no hagués imaginat mai, que un desig tan gran es veiés correspós a

mb la manera com ahir vaig poder bufar-les, perqué alhora de fer-ho vaigs poder-vos anar abraçant un per un i donar-vos les gràcies dos desitjos emocionals en un. Pels que no vau poder ser-hi us poso l’enllaç de la canço «Avui fas Anys»que va sonar mentres bufava 43 espelmes

Molts ja em vau mostrar les mostres d’afecte i de lo bé que us ho vau pasar. Desitjar una cosa individual s’aconsegueix fent partíceps a les persones del teu entorn. I us conec una mica a t@ts, i tots sou únics, peró teniu quelcom en comú…
Gràcies a t@ts, us estimo molt i a seguir caminant, junts estem fent moltes coses.


Trackback URI | Comments RSS

Leave a Reply

You must be logged in to post a comment.