Pensant en tu…

Novembre 3rd, 2013

sensualitat-5et vaig dir que t’escriuria, i així em surt de fer-ho. M’agrada quan em mires i m’agrada com em dius les coses. Amb tu, ha despertat la meva naturalitat i el meu  desig de descobrir la meva part més sensual…

Saps; de ben petita la sexualitat no ha estat un tema tabú a casa meva, peró ha estat un tema que  en el meu cas hi havia posat una certa distància…

Les experiencies de la vida, m’han dut a entendre i aceptar…que parlar i disfrutar del sexe i la sensualitat no ha de ser motiu d’avergonyir-se, sinó tot el contrari, és motiu de disfrutar-ho i apendre de les experiencies internes que et generen. Vaig a llençar-me a la piscina; motivada, des del dia que ens vam conèixer, per la teva naturalitat escriuré sentiments, emocions causades de vivències reals i/o imaginades on el component de la sensualitat i jugarà un paper protagonista.Ningú sabrà mai si el que escric ho he viscut o només ho he imaginat per a redactar-ho i saber que la persona que ho llegirà potser l’ajudarà a descobrir alguna cosa més, en ella mateixa, i d’aquesta manera l’ajudi a despullar-se amb els seus sentiments…

…aquell dia que ens vam conèixer, era un matí de primavera. Una amistat comuna ens va presentar… els dos vam ser molt correctes ens vam saludar, donar dos petons i vam seguir amb la conversa que s’havia iniciat. Recordo l’olor i el tacte de la teva galta tocant la meva, els llavis lleugerament humits besant les dues galtes… la teva mirada i la meva es van creuar per un instant, els dos vam fer una radiografia ràpida un de l’altre i tot va seguir amb normalitat aparent…

Van passar unes quantes setmanes, fins que un dia casualment ens vam creuar pel carrer, ens vam saludar sense intenció de parar-nos, peró… un altre cop aquell creuament de mirades va canviar el moment present. Ens vam parar i vam repetir el mateix que el primer dia, dos petons…amb aquella olor i aquell tacte que acariciava la pell, la teva olor captivant el meu olfacte em va deixar sense paraules. Recordo, que em vas dir: – faig tard, peró podem quedar un dia per fer un café i parlar. Jo vaig asentir amb el cap, i vaig marxar contenta, nerviosa i encara cautivada per la teva esència… aquell dia vas estar tot el dia en el meu pensament, desitjant que arribés el dia per quedar…


Trackback URI | Comments RSS

Leave a Reply

You must be logged in to post a comment.