…un cafè

Abril 20th, 2015

Imagen 5Només tu saps perquè vaig deixar d’escriure… recordes aquell dia que vam quedar per prendre un cafè? Vam seure en aquella terrassa al mig de la Rambla, era un dia mogut, la gent no parava de passejar, escoltàvem com la gent del nostre voltant ens saludava, però tu i jo només teníem ulls un per l’altre.

No puc recordar la conversa, però puc sentir el pessigolleig que corria per dins el meu cos. Ets un home de poques paraules però de molta sensibilitat, em vas agafar la mà i et vas apropar a la meva orella vas repetir el meu nom un parell de vegades en to fluixet, tendre i suau, vas avisar-me que em petonejaries el meu coll irresistible.

I tot seguit, estava captivada i paralitzada de sentir els teus llavis recorrent l’orella fins al coll, sabia que volies conquistar-me, potser simplement per portar-me als teus braços i acabar al llit, però la teva sensibilitat va aconseguir que em deixés portar.

En aquell precís moment, va aparèixer el teu amic, et venia a buscar per anar a jugar futbol amb l’equip. Ens vam mirar els tres, i ell va preguntar-nos si interrompia alguna cosa; tu i jo ens vam mirar, vam somriure i vam dir assentant amb el cap que no interrompia res.

Vas aixecar-te, em vas pessigar la galta mentre em feies l’ullet i em vas dir que em trucaries.
Et vaig veure marxar, amb un sospir de nostàlgia i ganes de repetir aquestes emocions, sensacions…


Trackback URI | Comments RSS

Leave a Reply

You must be logged in to post a comment.