Fa molt de temps…

Juliol 13th, 2017

Estic contenta i emocionada, feia molts anys que no escrivia al blog, vaig oblidar-me de la contrasenya per segona vegada i m’havia possat en el pitjor dels casos, que no podria recuperar-la. Avui, per sort algú, que encara no conec m’ha recordat que tinc un blog i m’ha recordat lo important que és per mi escriure. Sou molts els i les que em llegiu, em seguiu pel fb i em recordeu que jo estic viva i que vosaltres també. Em dieu que les paraules que escric, en certes ocasions, també són vostres, en algun moment us hi sentiu identificats. Ara, els meus ulls em brillen sabent que el blog està viu. Dir-vos que en aquest viatge jo us acompanyo perquè vosaltres deixeu que entri a formar part de la vostra vida. Mentres escric em vénen les imatges, les converses que he tingut amb vosaltres aquestes setmanes, em vénen les imatges dels que paseu per l’òptica i ens dediqueu un somriure, una mirada, unes paraules de complicitat. En aquests moments algunes de les persones que m’envolten no pasen els millors moments, però se de ben segur que això els farà ser més grans persones, estem aquí per recolzar-nos. Les que sou felices m’encanta veure’us la cara i l’energia que transmeteu. Només us dic una cosa, sigueu vosaltres mateixos perquè l’autenticitat ens enriqueix a t@ts. Gràcies :)))))


Trackback URI | Comments RSS

Leave a Reply

You must be logged in to post a comment.