Tocar amb les mans

Juliol 19th, 2017

Les persones que em coneixeu, sabeu que he estudiat la carrera d’òptica i optometria.Cada dia que passa m’il.lusiona més la meva feina. Estic en un punt d’unir l’emoció dels sentiments que s’ens generen quan observem i mirem el nostre entorn i com influencia en el nostre caràcter i la presa de decisions.

Ens mirem al mirall, i ens podem veure i sentir guapus o lletjos i això directament ens afecta en el nostre estat anímic.

Podem distingir a les persones que no hi veuen bé i no porten correcció perquè arroncen el front, tanquen els ulls, no ens saluden, poden xocar amb les coses,… i això no els impedeix viure i veure, ho fan creant-se el seu propi món interior.

Avui he visitat a un nen preciós de 5 anyets, un nen que de ben segur pot desenvolupar unes molt bones capacitats cognitives, però… es veia una mica inquiet, molt curiós, molt viu i actiu però li costava mantenir l’atenció visual, i per reconèixer el que tenia davant, ho havia de tocar, agafar,… talment com si l’etapa dels primers 3 primers anys de vida encara estigués en actiu. Estic completament segura, que una valoració dels reflexes primitius, ens donarà la informació que em manca per saber del cert, que un treball de base motora, moviment, atenció i fixació general del cos i especific de la visió; l’ajudarà en aprendre a mirar per veure el que té aprop seu, sense tanta necessitat de tocar, agafar; reduirà el seu excés de moviment i el dia de demà si arribés a ser un cas de tdah, serà un diagnòstic certer i no com tants altres diagnòstics confusos.

Aquest nen, viu en un moviment sense descans i difícilment percep el detall de les coses, que pasarà quan sigui més gran? Creieu q pot ser un d’aquests nens que acaben les tasques de forma pulida i acurada? O un d’aquests que ho deixa a mitges o ho acaba amb cap mínim de detall?


Trackback URI | Comments RSS

Leave a Reply

You must be logged in to post a comment.