Per no cagar-la no faig res

Juliol 21st, 2017

Quants de nosaltres ens aferrem a frases i pensaments tals com… si no ho veig clar no ho faré, quan estigui preparat llavors sabré que és el moment per fer-ho,… En tots aquests pensaments hi ha un factor comú que sovint ens costa reconèixer i aceptar que tenim por , por a fer-ho bé, por a ser feliç, por a no estar a “l’alçada” del que esperes de tu mateix, en algún moment o altre ens hem fet unes prespectives de nosaltres mateixos basades en…??????

Ens entrenem per a ser millors, però millors per a qui? o per a què? Tenim molt clar que volem externament estar guapus. Físicament; quants de nosaltres hem anat al gimnàs, hem iniciat una o mils dietes, hem anat a comprar roba per estar elegants, prenem el sol per broncejar-nos,… En definitiva el cos extern, que és el què veiem i mostrem, el cuidem per veuren’s i que ens vegin bé.

Però que pasa de nosaltres mateixos allò que no veiem? el nostre interior tant físic com cognitiu;el processament de la informació que ens arriba dels nostres sentits la disgestió dels aliments que mengem, els aires que respirem, els sorolls que sentim, allò que toquem i tot el que veiem tant conscient com incosncientment  i que generen emocions… Emocions que no veiem, però les sentim i que es manifesten en forma de gest, acció…

Si anem al gimnàs sentim que cuidem el cos, que estem més sans i que el nostre cos és més atlètic, si fem dieta o mirem amb el menjar ens sentim també més sans i les digestions són més lleugeres, si el nostre color de pell és més broncejat mostrem un aspecte més radiant i fem cara d’estar sans, depen de la roba que ens comprem ens sentim més o menys atractius; i en ocasions més segurs de nosaltres mateixos, sobretot si algú que nos som nosaltres mateixos ens ho diuen. Són tots aquests moments que de manera inconscient estem treballant el nostre interior perquè les emocions que sentim són bones satisfactories i reforcen les nostres propies visualitzacions de nosaltres mateixos del que esperem de nosaltres mateixos. Tot això no és més que el nostre propi aprenentatge visual del nostre món interior, que a l’igual que sabem que tenim un cor, uns pulmons, intestins,… i mai els hem vist, no els hem pogut tocar amb les nostres propies mans, però sabem que els tenim i els “intentem” cuidar fent exercici, mirant els aliments que ingerim,…

Crec que, hem de començar a creure molt més en totes les emocions que podem generar, despertar i treballar des del nostre món interior per assolir la major victòria sobre un mateix. Els pensaments de por, la que em genera pensar de;- no faig per…, – encara no és el moment… els puc canviar per; -ho faig perquè estic segur que em genera benestar,  em sento guapu i se que em genera creixement del meu món interior. Un món interior que és igual o més ric que el meu món exterior.


Trackback URI | Comments RSS

Leave a Reply

You must be logged in to post a comment.